Casa Carme
Una casa ampla de només tres metres i mig.
Intervenir en una casa entre mitgeres tan estreta obliga a repensar radicalment l’organització de l’espai. A Casa Carme, la proposta transforma una casa estreta i profunda en un continu d’espais fluids, connectats visualment i funcionalment a través d’un buit central.
Aquest buidat vertical esdevé el nucli de la casa i concentra la circulació mitjançant una escala i passadissos disposats en espiral, configurant un recorregut continu que articula totes les plantes. L’espai de circulació funciona com un claustre interior, obert al gran lluernari de coberta, que introdueix llum natural fins al cor de l’habitatge.
L’espai de circulació funciona com un claustre interior que introdueix llum natural fins al cor de l’habitatge.
La llum es converteix així en l’element vertebrador del projecte. Des del lluernari superior, la claror acompanya el recorregut vertical i connecta visualment els diferents àmbits, dissolent la percepció de límits en una secció complexa però llegible.
Casa Carme proposa una nova manera d’habitar una tipologia tradicionalment limitada, transformant les restriccions geomètriques en una oportunitat per generar espais connectats, lluminosos i profundament articulats en secció.
L’estructura de fusta vista defineix el caràcter de la intervenció. La seva presència constant aporta calidesa, textura i identitat als espais interiors, alhora que reforça la lectura constructiva de l’edifici i la continuïtat entre plantes.
L’escala es concep com un element lleuger i transparent, més proper a un espai que a un objecte. Situada dins el buit central, permet el pas continu de la llum natural procedent del lluernari de coberta i evita qualsevol interrupció visual entre plantes. La llum acompanya el recorregut vertical, travessa l’escala i els passadissos oberts, i es filtra cap als espais habitables, reforçant la percepció d’amplitud i la continuïtat espacial al llarg de tota la casa.
La coberta es resol deixant l’estructura íntegrament de fusta vista, que passa a formar part activa de l’espai interior. Les bigues i els elements estructurals queden exposats i defineixen el caràcter de la casa, aportant calidesa, textura i una lectura clara del sistema constructiu. La presència de la fusta reforça la continuïtat visual entre plantes i contribueix a generar una atmosfera domèstica i acollidora, en contrast amb la secció vertical i la profunditat de l’habitatge.
Les finestres interiors actuen com a canals de llum i connexió visual entre les estances. La seva disposició estratègica permet que la llum natural inundi els interiors, alhora que obre llargues perspectives que travessen la casa, reforçant la percepció d’amplitud i creant un diàleg constant entre els diferents espais.
Es manté la volta existent, que dota la sala d’estar d’un caràcter distintiu i singular dins de la casa. Aquest element històric dialoga amb les intervencions noves, posant en relleu la continuïtat temporal i aportant personalitat i profunditat espacial a l’interior.
