Casa Porxo
Des de l’exterior, es mostra gairebé anònima i opaca. Els blocs de terra compactada li donen pes i matèria, arrelant-la al lloc amb una presència silenciosa i continguda, una arquitectura que dialoga amb el paisatge.
La casa s’obre cap al paisatge i les vistes llunyanes, mentre es protegeix del sol del sud amb una pèrgola contínua que estira l’espai habitable cap a l’exterior. Un límit difús entre dins i fora, entre ombra i llum, que dona lloc a una arquitectura porosa i viva.
El porxo entès com un espai d'estada a l'exterior, a l'ombra, protegit del sol i filtrant la mirada al paisatge.
Exposada a la tramuntana, l'habitatge ofereix un espai de calma i privacitat a les habitacions, envoltant-les amb un pati ajardinat on la vegetació autòctona crea una connexió íntima amb el paisatge.
Grans obertures connecten els espais interiors amb el jardí, dissolent els límits entre dins i fora, i deixant que la llum i el verd formin part de l’habitatge.
Les estances es connecten directament entre si, sense passadissos ni espais de circulació convencionals. Aquesta continuïtat genera una seqüència fluida de volums habitables, on els límits es dilueixen i l'espai es percep com una experiència contínua.
Els materials naturals com la fusta, càlida i present, defineixen l’espai amb sobrietat i tactilitat.
Les cortines de lli, lleugeres, ens deixen intuir el pas de la brisa, fent visible allò intangible.
